L'infern de Marta

Marta, era una jove feliç que estava molt ilusionada amb la situació que havia fet:havia deixat la casa on estava i s'havia anat a un altre pis amb les seues amigues, Carme i Jùlia estudiaven la carrera de Dret.
  A vegades, se'n van de festa les tres amigues però sobretot  Carme és la que se'n va més.
Una vegada es van amb Jofre,i ella anava amb el seu amic Hèctor que en quan va vore a Marta no li va llevar l'ull de damunt,Marta no li seguía el joc ja que deia que feia poc de temps havía deixat la relació amb el que deia que era l'amor de la seua vida. Al poc de temps, Marta i Hèctor començen a eixir junts, un dia varen eixir les tres amigues amb Jofre i Hèctor Carme i Jùlia varen pensar de estar un temps sense parella i se'l varen dir a Marta però ella va dir que estava a punt de tindre una relació amb Hèctor, és varen anar de festa i a l'eixir de la discoteca Hèctor va agafar a Marta dels cabells i la va tirar a terra, li va pegar una pallisa, finalment Marta li va perdonar, als pocs dies li va tornar a pegar i Marta li va regalar la moto que ell volía, Hèctor és va anar a viure amb Marta i les seues amigues al pis no feia res, Carme i Jùlia decidiren anarse'n a una altra casa,Marta un dia es troba a Hèctor amb una prostituta va tocar a la porta i la va amagar en l'armari.
Finalment, Hèctor va desaparèixer de la vida de Marta.

El mundo

Este microrelato nos cuenta que un pueblo colombiano llamado Neguá llega hasta el cielo y desde alli nos observan.
Dicen que los humanos somos como un mar de fueguitos, cada persona brillamos por nosotros mismos.
Pueden haber fueguitos parecidos pero nunca iguales.

Opinión Personal: Este microrelato me ha parecido un poco subrealista porque es imposible alcanzar el cielo. Comparto el pensamiento suyo de que nadie somos iguales porque en algo nos distinguimos.