dijous, 14 de maig del 2015

Núria parla amb la seua amiga Mireia, sobre la situació en la que es trobava i ella li va preguntar que si no se li havia passat pel cap anar-se a viure a casa del seu pare.
Mireia també estava en una mala situació, que encara que els seus pares vivien junts, no estaven bé; tot el dia estaven barallant i que no li agrada gens veure a la seua mare com plorava.
Núria va anar a ensenyar-li la casa on anava a viure a Mireia, quan li la estava ensenyant,varen veure que arribava un cotxe gris; hi era Francesc amb el seu fill.
Francesc li va preguntar que feien ahí i que si volien veure la casa.Eixa vesprada, semblava que estava més simpàtica. David i el seu fill varen estar parlant de lo maleducada que hi era Núria.
Estaven a casa i Núria estava tancada a la seua habitació perquè no volia eixir, la mare li va dir que a veure quan anava a elegir els mobles, ella li va contestar malament i es va enfadar.




divendres, 8 de maig del 2015

El fill de Francesc, tenia ganes de conèixer als fills de Maria Àngels, perquè el fill tenia la mateixa edat que ell; per altra banda, sabia que anaven a barallar-se per qualsevol bajanada .
Quan va arribar Maria Àngels amb els seus fills, Núria no els va saludar perquè no li feia gens gràcia, varen anar a casa, estava clar que David volia caure'ls bé a els tres perquè tenien que viure junts.
Varen pujar a la terrassa on es trobava Núria; David li va preguntar si li agradava la casa, però ella no li va contestar.
La mare de Núria li va dir a David que la deixara, que ja pensaria ella mateixa el que estava fent, i després s'arrepetella.

divendres, 24 d’abril del 2015

Què t'angoixa Nùria ?

 
Els pares de Nùria es varen separar i tenien que anar a casa de son pare eixe cap de setmana; el pare s'havia anat a una casa nova i els tres fills encara no l'havien vist.
Quan anaren, varen entrar al quart de bany i varen vore que hi havia una prestatgería amb maquillatge, cremes, una colònia de dona... i es varen imaginar que el seu pare no vivía asholes. Després van tocar al timbre, el pare va anar corren per a obrir a Mercè, la seua amiga se la va presentar als seus fills, i tots es varen quedar en silenci, els xiquets deïen que el pare se'l tenia que haver dit abans; després es varen anar els cinc a comprar els mobles per a les habitacions.





divendres, 27 de març del 2015

DÓNDE ESTE MI CORAZÓN

Montse es una joven que ha tenido una enfermedad que le a cambiado su vida.
Ella trata de superarlo, pero su madre se lo recuerda constantemente y, eso a ella le molesta mucho.
Carolina y Montse eran muy amigas, y conocen a un chico llamado Sergio.
Al conocerlo, hace que cambie la vida de Montse, poco a poco los dos se enamoran, y ella cree que Sergio esconde algo.
Al final, se entera de todo, Sergio había ido a ese pueblo para conocerla.

divendres, 27 de febrer del 2015

DONDE ESTÉ MI CORAZÓN

Lo que me he leído de este cuento es que la chica se va a morir, pero luego se recupera. Sus padres siempre están encima de ella para que tenga cuidado. La chica se quiere ir de casa porque esta muy agobiada. Conoce un chico y empiezan a hablar y su amiga le dice que lo intente con él.

divendres, 6 de febrer del 2015

EL ASESINATO DEL PROFESOR DE MÚSICA

 RESUMEN
El profesor de música, Gustavo Valbuena, estaba obsesionado en que aprendan música porque dice que sirve para el futuro y que es arte.
Berto, Antonio y Irene eran 3 alumnos que no les gustaba nada la música y todos los días, en clase decían que para que tenían que estudiarla si no servía para nada.

Un dia, en el patio estaba el profesor de gimnasia rodeado de alumnos, que eran a los que les gustaba el deporte. A Gustavo, los demás profesores le miraban por encima del hombro porque era el profesor de substitución; estando en el patio, Gustavo le puso la zancadilla al profesor de gimnasia porque le había dicho que estaba flojo por no hacer deporte.

Gustavo, el profesor de música fingió un secuestro para que Antonio, Berto y Irene lo buscaran mediante unas pruebas de música y para ver si haciendo eso empezaban a ponerle un poco más de interés. Algunas de las pruebas eran una sopa de letras, un crucigrama, quién era quién...
Y finalmente, los tres alumnos se dieron cuenta de que la música si servía.

CONCLUSIÓN
Este libro me ha parecido interesante porque enseña la música de una manera diferente y así los alumnos aprenden mejor.

divendres, 16 de gener del 2015

L'infern de Marta

Marta, era una jove feliç que estava molt ilusionada amb la situació que havia fet:havia deixat la casa on estava i s'havia anat a un altre pis amb les seues amigues, Carme i Jùlia estudiaven la carrera de Dret.
  A vegades, se'n van de festa les tres amigues però sobretot  Carme és la que se'n va més.
Una vegada es van amb Jofre,i ella anava amb el seu amic Hèctor que en quan va vore a Marta no li va llevar l'ull de damunt,Marta no li seguía el joc ja que deia que feia poc de temps havía deixat la relació amb el que deia que era l'amor de la seua vida. Al poc de temps, Marta i Hèctor començen a eixir junts, un dia varen eixir les tres amigues amb Jofre i Hèctor Carme i Jùlia varen pensar de estar un temps sense parella i se'l varen dir a Marta però ella va dir que estava a punt de tindre una relació amb Hèctor, és varen anar de festa i a l'eixir de la discoteca Hèctor va agafar a Marta dels cabells i la va tirar a terra, li va pegar una pallisa, finalment Marta li va perdonar, als pocs dies li va tornar a pegar i Marta li va regalar la moto que ell volía, Hèctor és va anar a viure amb Marta i les seues amigues al pis no feia res, Carme i Jùlia decidiren anarse'n a una altra casa,Marta un dia es troba a Hèctor amb una prostituta va tocar a la porta i la va amagar en l'armari.
Finalment, Hèctor va desaparèixer de la vida de Marta.




divendres, 9 de gener del 2015

El mundo

Este microrelato nos cuenta que un pueblo colombiano llamado Neguá llega hasta el cielo y desde alli nos observan.
Dicen que los humanos somos como un mar de fueguitos, cada persona brillamos por nosotros mismos.
Pueden haber fueguitos parecidos pero nunca iguales.


Opinión Personal: Este microrelato me ha parecido un poco subrealista porque es imposible alcanzar el cielo. Comparto el pensamiento suyo de que nadie somos iguales porque en algo nos distinguimos.